Namaste, Montse

Avui escric per dir adéu a la meva tieta, bé, de fet la meva tieta-àvia, encara que el parentesc sembli llunyà, la relació era més que propera.

La Montse era alegre, somrient, amant de les religions, del bon menjar, de la bona companyia, estimava a tot aquell que l'envoltava així com tots els que l'hem envoltat fins ara l'estimem, però algú allà dalt se l'ha endut abans d'hora, no era el moment que marxéssis, et quedaven moltes coses per fer, per viure, tanmateix has marxat havent fet allò que t'ha vingut de gust, havent vist món al costat dels teus, mai has parat de conèixer, de viure, de créixer, d'estimar...

Em costa acomiadar-me de tu a tants quilòmetres de distància, potser em costa perquè ja ho vaig fer una setmana enrere amb llàgrimes als ulls acompanyades d'un "t'estimo", perquè vaig poder passar un últim Nadal al teu costat, perquè et vaig poder veure gaudir d'aquell moment al costat dels teus...

Siguis on siguis, sé que ets en pau, i que ens miraràs i veuràs que estem contents perquè hem viscut amb tu infinitat de moments inoblidables. Has marcat la nostra existència i mai marxaràs de les nostres ànimes, sempre seràs dins nostre, Montse.

Descansa en pau.